![\"Santiago](\"https:\/\/www.consolatdemar.org\/wp-content\/uploads\/2020\/05\/Captura-300x132.png\")
\nEl cam\u00ed del di\u00e0leg i la gesti\u00f3 extra judicial dels conflictes que inevitablement genera una socie- tat poli\u00e8drica i complexa com la nostra, tot just acaba de comen\u00e7ar a l\u2019estat espanyol. El seu \u00fas urgent enmig de la greu crisi econ\u00f2mica que l\u2019epid\u00e8mia sanit\u00e0ria Covid19 est\u00e0 provocant, s\u2019est\u00e0 convertint en imprescindible. En l\u2019\u00e0mbit mercantil i empresarial, objecte d\u2019aquest article, cal dir amb fermesa que o aturem la progressiva judicialitzaci\u00f3 dels conflictes o quan el tribunal es pro- nunci\u00ef no servir\u00e0 de res perqu\u00e8 el dany ser\u00e0 irreversible.<\/p>\n
Segons les darreres estad\u00edstiques fetes p\u00fabliques pel CGPJ, a l\u2019Estat espanyol es van incoar l\u2019any 2019 un total de 12 milions de plets, tot situant-nos en el pa\u00eds n\u00ba 23 dels 28 de la UE amb un \u00edndex m\u00e9s elevat de casos judicials oberts. A Catalunya aquesta situaci\u00f3 no \u00e9s pas millor, at\u00e8s que v\u00e0rem tancar l\u2019any amb m\u00e9s d\u2019un mili\u00f3 de procediments en tr\u00e0mit davant dels jutjats. I per a fer front a aquest allau de casos, comptem amb una de les plantilles de jutges m\u00e9s minses de tot Europa, 10,3%\/000 habitants, quan la mitjana de la UE \u00e9s de 14,7, i la de pa\u00efsos avan\u00e7ats com Alemanya de 20,1%\/000.<\/p>\n
Centrant-nos en l\u2019\u00e0mbit mercantil, la Mem\u00f2ria publicada pel Tribunal Superior de Just\u00edcia de Ca- talunya el proppassat mes de juliol 2020, matisava que els 14 Jutjats Mercantils competents en mat\u00e8ria de concursos d\u2019entitats jur\u00eddiques i\/o persones f\u00edsiques empresarials, estaven suportan un augment de la c\u00e0rrega de treball del 45,52%, en relaci\u00f3 comparativa a l\u2019any 2018. \u00c9s a dir,
\n2.158 procediments concursals front dels 1.483 de l\u2019any anterior. L\u2019evoluci\u00f3 provisional del 1er semestre d\u2019enguany, sit\u00faa aquest augment en un 70,83%, i em temo que el pitjor encara no ha arribat, ateses les mesures sanit\u00e0ries de tancament temporal de locals de negoci que el Govern de la Generalitat est\u00e0 adoptant per fer front a la pand\u00e8mia.<\/p>\n
\u00c9s irrefutable doncs, que la crisi econ\u00f2mica derivada del COVID19 est\u00e0 afectant de manera molt greu a l\u2019Administraci\u00f3 de Just\u00edcia, cosa que impedeix pugui complir la seva funci\u00f3 de servei p\u00fablic a l\u2019hora de protegir els drets de les empreses i persones afectades. El retard mitj\u00e0 d\u2019un proce- diment mecantil se sit\u00faa actualment en 2 anys durant la fase de 1\u00aa inst\u00e0ncia i en 1 any en fase d\u2019apel\u00b7laci\u00f3. Els terminis legals previstos en la LEC reformada per la llei 7\/2015 s\u00f3n d\u2019un any, i 6 mesos, respectivament. En un \u00e0mbit especialment sensible com \u00e9s el concursal, l\u2019hipotecari i el dels lloguers de locals de negoci, aix\u00f2 suposa un desastre per als afectats.<\/p>\n
Si comparem aquestes dades amb una altra directament relacionada, \u00e9s a dir, els conflictes re- solts per mitj\u00e0 dels mecanismes de resoluci\u00f3 alternativa (ADR): mediaci\u00f3, arbitratge i conciliaci\u00f3, comprovarem fins a quin punt anem en la direcci\u00f3 equivocada. Lluny del que succeeix en pa\u00efsos com B\u00e8lgica, Holanda o Finl\u00e0ndia, on els afers que van acabar amb un Acord entre les parts afec- tades arriben a suposar entre el 35 i el 40% dels que acaben als tribunals, a Espanya aquesta xifra no supera el 5%.<\/p>\n
Per tal de fer-hi front, el Consell de Cambres de Comer\u00e7, Ind\u00fastria i Navegaci\u00f3 de Catalunya va apostar decididament per la mediaci\u00f3 amb l\u2019aprovaci\u00f3 del Reglament de 26 de mar\u00e7 de 2013, nor- mativa que regula el registre de mediadors i el procediment a seguir, tot atorgant la compet\u00e8ncia de la gesti\u00f3 al Consolat de Mar<\/strong>, un ens amb un prestigi hist\u00f2ric indiscutible que ja ha signat el corresponent Conveni de cooperaci\u00f3 amb el Departament de Just\u00edcia.<\/p>\n El marc legislatiu aplicable l\u2019integra la legislaci\u00f3 europea, l\u2019estatal i la catalana que tot seguit resumim.<\/p>\n En l\u2019\u00e0mbit internacional, la Llei Model 57\/18, de 19 de novembre de 2002, aprovada per la Co- missi\u00f3 de Nacions Unides per a la resoluci\u00f3 alternativa de controv\u00e8rsies comercials i aplicaci\u00f3 del dret mercantil a nivell internacional, gaudeix ja de 17 anys d\u2019exist\u00e8ncia. Malgrat aix\u00f2, l\u2019Estat espanyol no ha dictat la preceptiva Transposici\u00f3 al dret intern, cosa que en fa inviable la seva aplicaci\u00f3 en seu judicial.<\/p>\n Aquesta llei marc, regula expl\u00edcitament la (sic CCI) Conciliaci\u00f3 Comercial Internacional com a m\u00e8tode idoni per a resoldre els conflictes sorgits en el decurs de les relacions civils i mercantils entre persones jur\u00eddiques radicades en estats diferents, quan alguna d\u2019elles no gaudeix de seu social, delegaci\u00f3 o sucursal al mateix territori que l\u2019altra part afectada.<\/p>\n Entre els beneficis evidents que recull la pr\u00f2pia llei, de car\u00e0cter no vinculant atesa la seva na- turalesa jur\u00eddica de \u201cRecomanaci\u00f3\u201d, est\u00e0 la substituci\u00f3 del litigi judicial amb assignaci\u00f3 reglada de les normes de compet\u00e8ncia territorial. \u00c9s a dir, no tant sols significa un estalvi de temps i supressi\u00f3 de formalismes procedimentals in\u00fatils, sin\u00f3 que permet que un ens com el Consolat de Mar<\/strong> pugui gestionar la conciliaci\u00f3 amistosa en qualsevol lloc del m\u00f3n, sens perjudici d\u2019oferir a les parts la seva seu institucional a Barcelona.<\/p>\n En l\u2019\u00e0mbit estatal la Llei de Mediaci\u00f3 5\/2012 de 6 de juliol, i la Llei 15\/2009 de 22 de juliol en l\u2019\u00e0m- bit auton\u00f2mic catal\u00e0, recentment reformada per la llei 9\/2020 de 31 de juliol, s\u00f3n la normativa vi- gent aplicable. La queixa que cal fer a ambdues iniciatives \u00e9s que es van limitar a regular l\u2019\u00e0mbit del Dret privat, sense atrevir-se a incorporar mesures espec\u00edfiques dels \u00e0mbits administratiu i mercantil. En concret, nom\u00e9s en l\u2019\u00e0mbit del dret de fam\u00edlia \u00e9s avui obligat\u00f2ria la mediaci\u00f3 pr\u00e8via a la tramitaci\u00f3 del procediment judicial.<\/p>\n Finalment, cal dir que per avan\u00e7ar en aquest \u00e0mbit, cal superar dos esculls francament dif\u00edcils.<\/p>\n \u2022\tEl primer<\/strong>, els despatxos d\u2019advocats estan encara avui dia molt orientats vers al treball davant dels tribunals des d\u2019una perspectiva b\u00e0sicament processalista. Pocs es plantegen seriosament que pot ser millor per a la defensa del client arribar a un acord de mediaci\u00f3 pr\u00e8via al procedi- ment judicial.<\/p>\n \u2022\tSegon<\/strong>, els jutges i fiscals encara romanen ancorats en una visi\u00f3 reduccionista i corporati- va de la funci\u00f3 d\u2019impartir just\u00edcia, oblidant que no t\u00e9 perqu\u00e8 ser una activitat exclusivament jurisdiccional, doncs el concepte d\u2019equitat \u00e9s anterior i m\u00e9s general.<\/p>\n Si un conflicte \u00e9s (definici\u00f3 de Carnelluti) una situaci\u00f3 jur\u00eddicament trascendent derivada de la insatisfacci\u00f3 en la tutela d\u2019un b\u00e9 que considerem com a propi, qualsevol mecanisme pac\u00edfic vincu- lat al di\u00e0leg que serveixi per a rescabalar al ciutad\u00e0 perjudicat per l\u2019atac a aquell b\u00e9 \u00e9s v\u00e0lid. No cal predeterminar les vies de resoluci\u00f3 dels conflictes envers el monopoli estatal d\u2019administrar justicia. En una societat ideal, el millor seria que els propis implicats fossin capa\u00e7os de trobar la resposta dialogada al conflicte, per\u00f2 si aix\u00f2 no \u00e9s posible, escau ajudar-los a cercar la soluci\u00f3 equitativa, sense necessitat d\u2019acudir a la jurisdicci\u00f3, \u201c\u00faltima ratio\u201d i no pas la primera. Aquesta \u00e9s la funci\u00f3 del mediador.<\/p>\n No hem d\u2019oblidar que la decisi\u00f3 imperativa i for\u00e7osa adoptada per un tercer, encara que estigui investit d\u2019autoritat legal, sempre \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil d\u2019acceptar que la pr\u00f2pia entesa amb la part con- traria. I si hom acata a desgrat aquella decisi\u00f3, el m\u00e9s probable es que tant bon pugui la torni a incomplir.<\/p>\n En conclusi\u00f3, la mediaci\u00f3 com a m\u00e8tode de resoluci\u00f3 de conflictes endegada des de les institu- cions camerals de comer\u00e7 permet quelcom molt dif\u00edcil d\u2019assolir per un sistema judicial recolzat b\u00e0sicament pels principis de legalitat substantiva i processal: treballar el cas de forma individua- litzada en funci\u00f3 de les caracter\u00edstiques de les empreses i persones implicades, a l\u2019ensems que proporcionar una soluci\u00f3 molt m\u00e9s r\u00e0pida i amb menys despeses.<\/p>\n Els comerciants i empresaris tenen dret a que una instituci\u00f3 experta i imparcial doni soluci\u00f3 equi- tativa als seus problemes, i a que ho faci amb la celeritat que els tribunals de just\u00edcia no poden oferir-li. Les Cambres de Comer\u00e7 i el Consolat de Mar els ofereixen aquesta resposta.<\/p>\n Barcelona, octubre de 2020<\/p>\n Santiago Vidal i Marsal El cam\u00ed del di\u00e0leg i la gesti\u00f3 extra judicial dels conflictes que inevitablement genera una socie- tat poli\u00e8drica i complexa com la nostra, tot just acaba de comen\u00e7ar a l\u2019estat espanyol.<\/p>\n","protected":false},"author":7,"featured_media":4147,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[8],"tags":[],"class_list":{"0":"post-3981","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-uncategorized"},"yoast_head":"\n
\nJutge i exSenador<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"