Arbitratge

La Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona exerceix, entre altres, les seves funcions arbitrals per mitjà del Consolat de Mar i, especialment, per mitjà de l’òrgan de govern d’aquest darrer, anomenat Consell de Vint.

Aquest reglament és aplicable als arbitratges administrats pel Consolat de Mar.

El Consell de Vint no resol els arbitratges directament, sinó que té la funció d’administrar-los i supervisar-los d’acord amb aquest reglament.

El Consell de Vint es regeix per l’ordenança corresponent aprovada per la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona.

La referència al «tribunal arbitral» s’entén que s’ha fet als àrbitres, tant a un àrbitre com a més d’un.

Les referències en singular comprenen el plural quan hi hagi més d’una part.

La referència a dades de contacte comprèn qualsevol de les següents: domicili, residència habitual, establiment, adreça postal, telèfon, fax i adreça electrònica.

La referència a «laude» comprèn tant el laude final com els laudes parcials o interlocutoris.

La referència a la «Llei d’arbitratge» s’entén feta a la legislació sobre arbitratge que resulti aplicable i que estigui vigent en el moment en què es presenti la sol·licitud d’arbitratge.

La submissió al reglament d’arbitratge s’entén feta al reglament vigent en la data d’inici de l’arbitratge, llevat que les parts hagin acordat expressament sotmetre’s al reglament vigent en la data del conveni d’arbitratge.

Tota comunicació presentada per una part, així com els documents amb què l’acompanyin, ha de ser acompanyada amb tantes còpies en paper com parts hi hagi, més una còpia addicional per a cada àrbitre i per al Consell de Vint, més una còpia en suport digital. El Consell de Vint, a petició de les parts o d’ofici i ateses les circumstàncies del cas, pot eximir de la presentació de la còpia en format digital.

Així mateix, totes les comunicacions i les decisions del tribunal arbitral adreçades a les parts o a alguna de les parts han de ser trameses simultàniament per còpia a l’altra part i a la Secretaria del Consolat de Mar.

En el seu primer escrit, cada part ha de designar una adreça a efectes de comunicacions.

Si una part no ha designat una adreça a efectes de comunicacions, ni aquesta adreça s’ha estipulat al contracte o al conveni d’arbitratge, les comunicacions a aquesta part s’han d’adreçar al seu domicili, establiment o residència habitual.

En cas que no sigui possible esbrinar, després d’una indagació raonable, cap del llocs a què es refereix l’apartat anterior, les comunicacions a aquesta part s’han d’adreçar al darrer domicili, residència habitual, establiment o adreça coneguda del destinatari.

Pertoca al sol·licitant de l’arbitratge informar la Secretaria del Consolat de Mar de les dades de contacte relatives a la part demandada de les quals tingui o pugui tenir coneixement, fins que aquesta part comparegui o designi una adreça de comunicacions.

Les comunicacions es poden fer mitjançant lliurament amb rebut, correu certificat, servei de missatgeria, fax o comunicació electrònica que deixin constància de la seva emissió i recepció. Es procurarà afavorir la comunicació electrònica.

Una comunicació es considera rebuda el dia en què s’hagi:

– Lliurat personalment al destinatari.

– Lliurat al seu domicili, residència habitual, establiment o adreça coneguda.

– Intentat lliurar de conformitat amb el que preveu el paràgraf 4 d’aquest article.

Sempre que no s’estableixi una altra cosa, en els terminis assenyalats per dies, a comptar d’un de determinat, aquest queda exclòs del còmput, el qual ha de començar el dia següent.

Tota comunicació es considera rebuda el dia en què s’hagi lliurat o s’hagi intentat lliurar de conformitat amb el que disposa l’article anterior.

En el còmput dels terminis no s’exclouen els dies inhàbils, però, si el darrer dia de termini és inhàbil al lloc on la notificació o la comunicació es consideri efectuada, s’entén que el termini es prorroga al primer dia hàbil següent.

El mes d’agost es considera inhàbil amb caràcter general, llevat que les parts decideixin una altra cosa.

Els terminis establerts en aquest reglament, ateses les circumstàncies del cas, són susceptibles de modificació (incloent-hi la pròrroga, la reducció o la suspensió) per part del Consell de Vint , fins a la constitució del tribunal arbitral, i per part d’aquest, des d’aquell moment, llevat que les parts acordin expressament el contrari.

La sol·licitud d’arbitratge ha de contenir, com a mínim, les mencions següents:

El nom complet, l’adreça i la resta de dades rellevants per identificar la part o les parts demandants i la part o les parts demandades i posar-s’hi en contacte. En particular, ha d’indicar les adreces a les quals s’han de dirigir les comunicacions a totes aquestes parts segons l’article 3.

El nom complet, l’adreça i la resta de dades rellevants per identificar les persones que representin el demandant a l’arbitratge per a poder contactar amb ells.

Una descripció breu de la controvèrsia.

Les peticions que es formulen i la seva quantia.

L’acte, el contracte o el negoci jurídic del qual derivi la controvèrsia o amb què tingui relació.

El conveni o els convenis d’arbitratge que s’invoquen.

Una proposta sobre el nombre d’àrbitres, l’idioma i el lloc de l’arbitratge, si no hi hagués cap acord anterior sobre això o es pretengués modificar.

Si el conveni d’arbitratge preveu el nomenament d’un tribunal de tres membres, la designació de l’àrbitre que li correspon escollir, del qual s’ha d’indicar el nom complet i les dades de contacte, acompanyada amb la declaració d’independència i imparcialitat a què es refereix l’article 12.

La sol·licitud d’arbitratge també pot contenir la indicació de les normes aplicables al fons de la controvèrsia.

A la sol·licitud d’arbitratge s’han d’adjuntar, com a mínim, els documents següents:

Còpia del conveni d’arbitratge o de les comunicacions que en deixin constància.

Si s’escau, còpia dels contractes dels que derivi la controvèrsia.

Escrit de nomenament de les persones que han de representar la part a l’arbitratge, signat per aquesta.

Constància del pagament de la taxa de registre.

Si la sol·licitud d’arbitratge està incompleta, no es presenten el nombre requerit de les còpies o els annexos, o no s’abona la taxa de registre, la Secretaria del Consolat de Mar pot fixar un termini no superior a 10 dies perquè el demandant resolgui el defecte o aboni la taxa. Una vegada resolt el defecte o abonada la dita quantitat, la sol·licitud d’arbitratge es considera presentada vàlidament.

Una vegada presentada vàlidament la sol·licitud d’arbitratge, la Secretaria del Consolat de Mar ha de remetre sense dilació al demandat una còpia de la sol·licitud.

El demandat ha de respondre a la sol·licitud d’arbitratge en el termini de 15 dies de la seva recepció.

La resposta a la sol·licitud d’arbitratge ha de contenir, com a mínim, les mencions següents:

El nom complet del demandat, la seva adreça i la resta de dades rellevants per identificar-lo i contactar-hi; en particular, s’ha de designar la persona i l’adreça a la qual s’han d’adreçar les comunicacions que se li hagin de fer durant l’arbitratge.

El nom complet, l’adreça i la resta de dades rellevants per identificar i poder contactar amb les persones que hagin de representar el demandat en l’arbitratge.

Unes al·legacions breus a les peticions del demandant.

Si s’oposés a l’arbitratge, la seva posició sobre l’existència, la validesa o l’aplicabilitat del conveni d’arbitratge, o sobre la causa d’aquest.

La seva posició sobre la proposta del demandant pel que fa al nombre d’àrbitres, l’idioma i el lloc d’arbitratge, si no hi hagués acord anterior o es volgués modificar.

Si el conveni arbitral preveu el nomenament d’un tribunal de tres membres, la designació de l’àrbitre que li correspongui escollir, del qual ha d’indicar el nom complet i les dades de contacte, acompanyada de la declaració d’independència i imparcialitat a què es refereix l’article 12.

La resposta a la sol·licitud d’arbitratge també pot contenir la indicació de les normes aplicables al fons de la controvèrsia.

A la resposta a la sol·licitud d’arbitratge s’ha d’adjuntar, com a mínim, l’escrit de nomenament de les persones que han de representar la part en l’arbitratge, signat per aquestes.

Si la resposta a la sol·licitud d’arbitratge està incompleta o no es presenta el nombre exigit de les còpies o els annexos, la Secretaria del Consolat de Mar pot fixar un termini no superior a 10 dies perquè el demandat subsani el defecte. Una vegada subsanat el defecte, la sol·licitud d’arbitratge es considera presentada vàlidament en la data de la presentació inicial.

Una vegada rebuda la resposta a la sol·licitud d’arbitratge amb tots els seus documents i còpies, la Secretaria del Consolat de Mar ha de trametre una còpia al demandant.

La falta de presentació de resposta a la sol·licitud d’arbitratge dins del termini conferit no suspèn el procediment ni el nomenament dels àrbitres.

Si el demandat pretén formular reconvenció, ho ha d’anunciar en el mateix escrit de contestació a la sol·licitud d’arbitratge.

L’anunci de reconvenció ha de contenir, com a mínim, les mencions següents:

Una descripció breu de la controvèrsia.

Les peticions que es formulen i la seva quantia.

Una referència al conveni o als convenis d’arbitratge aplicables a la reconvenció.

La indicació de les normes aplicables al fons de la reconvenció.

Si s’ha formulat l’anunci de reconvenció, el demandant ha de respondre a aquest anunci en el termini de 10 dies a partir de la seva recepció.

La resposta a l’anunci de reconvenció ha de contenir, com a mínim, les mencions següents:

Unes al·legacions breus sobre la descripció de la reconvenció efectuada pel demandat actor reconvencional.

La seva posició sobre les peticions del demandat actor reconvencional.

La seva posició sobre l’aplicabilitat del conveni arbitral a la reconvenció, en cas que s’oposi a la inclusió de la reconvenció en el procediment arbitral.

La seva posició sobre les normes aplicables al fons de la reconvenció, si la qüestió ha estat suscitada pel demandat actor reconvencional.

En cas que la part demandada no contesti a la sol·licitud d’arbitratge, es negui a sotmetre’s a l’arbitratge o formuli una excepció o més d’una relatives a l’existència, la validesa o l’abast del conveni d’arbitratge, es poden donar les alternatives següents:

En cas que el Consell de Vint estimi prima facie l’existència d’un conveni d’arbitratge en virtut del qual s’encomana l’administració de l’arbitratge al Consolat de Mar, continuarà amb la tramitació del procediment arbitral, sens perjudici de l’admissibilitat o el fonament de les excepcions que es puguin oposar. En aquest cas, correspon al tribunal arbitral prendre tota decisió sobre la seva pròpia competència.

Si el Consell de Vint estima que prima facie no hi ha conveni arbitral en virtut del qual s’encomani l’administració de l’arbitratge al Consolat de Mar, ha de notificar a les parts que l’arbitratge no pot prosseguir.

Les regles que conté l’apartat anterior s’han d’aplicar igualment a la reconvenció, i es considera que la part actora és l’actor reconvencional i la part demandada l’actor reconvingut.

Tan aviat com pugui, una vegada efectuada la revisió prima facie de l’existència del conveni d’arbitratge, la Secretaria del Consolat de Mar ha de fixar la provisió de fons, d’acord amb les tarifes aprovades i publicades al DOGC que consten com a annex d’aquest reglament, en una quantitat suficient per cobrir els honoraris dels àrbitres i les despeses d’administració de l’arbitratge corresponents a les demandes principals i reconvencionals anunciades per les parts.

Aquesta provisió de fons, que habitualment coincideix amb el cost total final de l’arbitratge, pot ser reajustada en qualsevol moment durant el procediment, especialment per tenir en compte la modificació de la quantia en litigi efectuada per les parts, o la sol·licitud per part d’aquestes de peritatges o altres actuacions no previstes inicialment.

La provisió de fons cobreix les despeses d’inici, gestió i tramitació del procediment, els honoraris i les despeses dels àrbitres, la protocol·lització, si escau, del laude, així com la seva notificació.

En cas que, a més de la demanda principal, es formuli una demanda reconvencional o més d’una, el Consell de Vint pot fixar provisions separades per a la demanda principal i per a la demanda o les demandes reconvencionals.

Les provisions així fixades han de ser pagades per les parts dins dels terminis que els concedeixi el Consolat de Mar, que en cap cas poden ser inferiors a 10 dies.

Qualsevol bestreta pagada per qualsevol de les parts es considera un pagament parcial de la dita provisió.

Si una de les parts no fa el pagament, la Secretaria del Consolat de Mar ho ha de fer saber a l’altra part amb la finalitat que, si ho considera oportú, pugui fer el pagament pendent en el termini de 15 dies.

Si cap de les parts no fa el pagament pendent, el Consell de Vint pot rebutjar discrecionalment l’administració de l’arbitratge o la realització de l’actuació amb la finalitat de la qual es va sol·licitar la provisió pendent. En cas que es rebutgi l’arbitratge i una vegada deduïda la quantitat que correspongui per despeses d’administració i, si escau, honoraris dels àrbitres, la Secretaria del Consolat de Mar ha de reembossar a cada part la resta de la quantitat que hagués satisfet.

Si el Consell de Vint fixa provisions separades en virtut del que disposa el paràgraf tercer d’aquest article, cadascuna de les parts haurà de pagar la provisió corresponent a les seves demandes. Si algun actor reconvencional no satisfà la provisió de fons sol·licitada, el tribunal arbitral no es pronunciarà sobre aquesta reconvenció.

Si durant el desenvolupament de l’arbitratge s’acorda el pagament d’una provisió de fons complementària de conformitat amb el paràgraf segon d’aquest article i aquesta no se satisfà en el termini establert a aquest efecte, el Consell de Vint, havent-ho consultat prèviament als àrbitres, pot indicar-los que suspenguin les seves activitats i fixar un termini, que no pot ser inferior a 15 dies, al venciment del qual la demanda principal o reconvencional corresponent es considerarà retirada, però no priva la part interessada del dret de presentar posteriorment la mateixa demanda principal o reconvencional en un altre procés.

Si una part presenta una sol·licitud d’arbitratge relativa a una relació jurídica respecte de la qual hi hagi ja un procés arbitral regit per aquest reglament i pendent entre les mateixes parts, el Consell de Vint, a petició de qualsevol de les parts i després de consultar-ho a totes elles i, si escau, al tribunal arbitral, pot acumular la sol·licitud al procediment pendent, sempre que la part hagi satisfet les provisions a què estigui obligada respecte de la nova sol·licitud d’arbitratge.

Per a l’acumulació d’expedients, el Consell de Vint ha de tenir en compte, entre altres extrems, la naturalesa de les noves reclamacions, la seva connexió amb les formulades en el procés ja incoat i l’estat en què es trobin les actuacions. En els casos en què el Consell de Vint decideixi acumular la nova sol·licitud a un procediment pendent amb el tribunal arbitral ja constituït, es presumirà que les parts renuncien respecte de la nova sol·licitud al dret que els correspon de nomenar àrbitre. La decisió del Consell de Vint sobre l’acumulació serà ferma.

El tribunal arbitral pot, a petició de qualsevol de les part i una vegada les hagi escoltades totes, admetre la intervenció d’un o més tercers com a parts de l’arbitratge.

A sol·licitud de qualsevol de les parts o a iniciativa del Consell de Vint, la Secretaria del Consolat de Mar, durant el desenvolupament del procediment, pot convocar compareixences o conferències telefòniques amb les parts i els seus representants per discutir la possibilitat d’iniciar un procediment de resolució consensuada de conflictes de conformitat amb el reglament pertinent del Consolat de Mar, bé amb la suspensió del procediment arbitral o bé de manera paral·lela al seu desenvolupament.

Si totes les parts acorden l’inici d’aquest procediment, la seva incoació no generarà cap taxa de registre.

Els àrbitres del cas no poden actuar com a tercers neutrals del procediment de resolució consensuada de conflictes.

Els àrbitres han de ser imparcials i romandre independents de les parts en l’arbitratge. Pel fet d’acceptar la designació, els àrbitres es comprometen a exercir la seva funció de conformitat amb el reglament i a mantenir la més estricta confidencialitat respecte de tot allò que coneguin en l’exercici de les seves funcions.

Abans del seu nomenament, la persona proposada com a àrbitre ha de subscriure una declaració d’independència i confidencialitat. Així mateix, ha de donar a conèixer per escrit a la Secretaria del Consolat de Mar qualssevol fets o circumstàncies susceptibles de posar en dubte la seva independència. La Secretaria donarà trasllat d’aquest últim escrit a les parts amb l’objecte que, dins del termini de 10 dies naturals, puguin fer les observacions que considerin oportunes.

El tribunal arbitral ha de donar a conèixer immediatament i per escrit, tant a la Secretaria com a les parts, qualssevol fets o circumstàncies d’una naturalesa similar que puguin sorgir durant l’arbitratge.

Els àrbitres, pel fet d’acceptar el seu nomenament, s’obliguen a exercir la seva funció fins al seu terme amb diligència i de conformitat amb el que disposa aquest reglament.

Una vegada satisfetes les provisions de fons previstes al paràgraf primer de l’article 9, si les parts no han acordat el nombre d’àrbitres, el Consell de Vint decidirà si és procedent nomenar un àrbitre únic o un tribunal arbitral de tres membres, ateses totes les circumstàncies.

Com a regla general, el Consell de Vint decidirà que procedeix nomenar un àrbitre únic, llevat que la complexitat del cas o la quantia de la controvèrsia justifiquin el nomenament de tres àrbitres.

Si les parts ho han acordat o, si no ho han fet, el Consell de Vint decideix que és procedent nomenar un àrbitre únic, el Consell de Vint procedirà a la seva designació.

Si les parts han acordat abans del començament de l’arbitratge el nomenament de tres àrbitres, cadascuna d’elles, en els seus escrits respectius de sol·licitud d’arbitratge i de resposta a la sol·licitud d’arbitratge, ha de proposar un àrbitre. El tercer àrbitre, que ha d’actuar de president del tribunal arbitral, ha de ser proposat pels altres dos àrbitres, als quals se’ls dóna un termini de 15 dies perquè designin l’àrbitre de comú acord. Una vegada transcorregut aquest termini sense que s’hagi comunicat una designació de comú acord, el tercer àrbitre ha de ser nomenat pel Consell de Vint dins dels 15 dies següents. Si alguna de les parts no proposa l’àrbitre que li correspon en els escrits esmentats, el Consell de Vint l’ha de designar en lloc seu, i també i sense més demora el tercer àrbitre.

Si, a falta d’acord entre les parts, el Consell de Vint decideix que és procedent el nomenament d’un tribunal de tres membres, s’ha de donar a les parts un termini conjunt de 15 dies perquè cadascuna d’elles designi l’àrbitre que li correspongui. Si una vegada transcorregut aquest termini una part no ha comunicat la seva designació, l’àrbitre que correspongui a aquesta part serà nomenat pel Consell de Vint . El tercer àrbitre s’ha de nomenar de conformitat amb el que estableix l’apartat anterior.

Els àrbitres han d’acceptar dins dels 10 dies següents a la recepció de la comunicació del Consell de Vint en què se’ls notifiqui el nomenament.

En nomenar o confirmar un àrbitre, el Consell de Vint ha de tenir en compte la naturalesa i les circumstàncies de la controvèrsia, la nacionalitat, la localització i l’idioma de les parts, així com la disponibilitat i l’aptitud d’aquesta persona per dur a terme l’arbitratge de conformitat amb el reglament.

El Consell de Vint ha de confirmar els àrbitres designats per les parts, llevat que, segons el seu criteri exclusiu, per la relació amb la controvèrsia de la persona designada puguin sorgir dubtes a les parts o als seus representants sobre la idoneïtat, la disponibilitat, la independència o la imparcialitat dels àrbitres.

Si un àrbitre proposat per les parts o pel tribunal arbitral no obté la confirmació del Consell de Vint , es donarà a la part o als àrbitres que l’han proposat un nou termini de 10 dies per proposar un altre àrbitre. Si el nou àrbitre tampoc és confirmat, el Consell de Vint ha de procedir a la seva designació.

En l’arbitratge internacional, llevat que les parts disposin una altra cosa, i quan les parts tinguin una nacionalitat diferent, l’àrbitre únic o l’àrbitre president ha de ser de nacionalitat diferent de les de les parts, llevat que les circumstàncies aconsellin el contrari i cap de les parts s’hi oposi, dins del termini fixat pel Consell de Vint.

Les decisions sobre el nomenament, la confirmació, la recusació o la substitució d’un àrbitre són fermes.

Si hi ha diverses parts demandants o demandades i és procedent el nomenament de tres àrbitres, els demandants, conjuntament, han de proposar un àrbitre i els demandats, conjuntament, n’han de proposar un altre.

A falta d’aquesta proposta conjunta i per manca d’acord sobre el mètode per constituir el tribunal arbitral, el Consell de Vint ha de nomenar els tres àrbitres i n’ha de designar un d’ells perquè actuï com a president. El Consell de Vint ha de procedir al nomenament del tribunal arbitral de conformitat amb el que estableix l’article 13 anterior.

La recusació d’un àrbitre, fonamentada en la manca d’independència o imparcialitat, o en qualsevol altre motiu, s’ha de formular al Consell de Vint mitjançant un escrit en què s’han de precisar i acreditar els fets en què es fonamenti la recusació.

La recusació s’ha de formular en el termini de 15 dies a partir de la recepció de la comunicació del nomenament o la confirmació de l’àrbitre o a partir de la data, si és posterior, en què la part conegui els fets en què fonamenti la recusació.

En Consell de Vint ha de traslladar l’escrit de recusació a l’àrbitre recusat i a les parts restants. Si dins dels 10 dies següents al trasllat l’altra part o l’àrbitre accepta la recusació , l’àrbitre recusat ha de cessar en les seves funcions i s’ha de procedir a nomenar-ne un altre d’acord amb el que preveu l’article 17 d’aquest reglament per a les substitucions.

Si ni l’àrbitre ni l’altra part accepten la recusació, ho han de manifestar mitjançant un escrit adreçat al Consell de Vint en el mateix termini de 10 dies, i el Consell de Vint ha de decidir sobre la recusació plantejada.

La substitució d’un àrbitre és procedent en cas de defunció o de renúncia, quan prosperi la recusació o quan totes les parts ho sol·licitin.

Així mateix, procedeix la substitució d’un àrbitre a iniciativa del Consell de Vint o dels altres àrbitres, amb l’audiència prèvia de totes les parts i dels àrbitres per terme comú de 10 dies, quan l’àrbitre no compleixi les seves funcions de conformitat amb el reglament o dins dels terminis establerts, o quan concorri alguna circumstància que dificulti greument el seu compliment.

Sigui quina sigui la causa per la qual s’hagi de nomenar un nou àrbitre, s’ha de fer segons les normes reguladores del procediment de nomenament de l’àrbitre substituït. Si escau, el Consell de Vint ha de fixar un termini perquè la part a la qual correspongui pugui proposar un nou àrbitre. Si aquesta part no proposa un àrbitre substitut dins del termini conferit, aquest serà designat pel Consell de Vint de conformitat amb el que estableix l’article 13 anterior.

En cas de substitució d’un àrbitre, com a norma general el procediment arbitral s’ha de reprendre en el moment en què l’àrbitre substituït va deixar d’exercir les seves funcions, llevat que el tribunal arbitral o el Consell de Vint , en cas d’àrbitre únic, ho decideixi d’una altra manera.

Si en el procediment ha conclòs ja la pràctica de la prova, en comptes de substituir un àrbitre el Consell de Vint pot acordar, amb l’audiència prèvia de les parts i dels altres àrbitres per terme comú de 10 dies, que els àrbitres restants continuïn l’arbitratge sense nomenar un substitut.

S’entén que el lloc de l’arbitratge és el municipi de Barcelona, llevat que les parts hagin convingut una altra cosa.

Com a regla general, les audiències i les reunions s’han de dur a terme al lloc de l’arbitratge, si bé el tribunal arbitral pot celebrar reunions, bé per a la deliberació o bé amb qualsevol altre objecte, en qualsevol altre lloc que consideri oportú. També pot, amb el consentiment de les parts, celebrar audiències fora del lloc de l’arbitratge.

El laude es considerarà dictat al lloc de l’arbitratge.

Els idiomes de l’arbitratge són indistintament el català i el castellà, llevat que les parts hagin convingut una altra cosa.

El tribunal arbitral pot ordenar que qualssevol documents que es presentin durant les actuacions en el seu idioma original s’acompanyin d’una traducció a l’idioma de l’arbitratge, llevat que les parts hagin acordat que els documents redactats originalment en l’idioma referit no hagin de ser traduïts a l’idioma de l’arbitratge.

Les parts poden comparèixer representades o assessorades per persones de la seva elecció. A aquest efecte, només cal que la part comuniqui en l’escrit corresponent el nom dels representants o els assessors, les seves dades de contacte i la capacitat amb què actuen. El tribunal arbitral o el Consell de Vint pot exigir una prova fefaent de la representació conferida.

Tan aviat com el tribunal arbitral quedi formalment constituït, i sempre que s’hagin abonat les bestretes i les provisions de fons requerides, la Secretaria del Consolat de Mar lliurarà l’expedient al tribunal arbitral.

Amb subjecció al que disposa aquest reglament, el tribunal arbitral pot dirigir l’arbitratge de la manera que consideri apropiada, observant sempre el principi d’igualtat de les parts i donant-li a cadascuna l’oportunitat suficient de fer valer els seus drets.

El tribunal arbitral resoldrà d’acord amb les normes jurídiques que les parts hagin escollit o, si no ho han fet, d’acord amb les normes jurídiques que consideri apropiades.

El tribunal arbitral resoldrà en equitat, és a dir, ex aequo et bono , o com a amigable componedor, quan figuri al conveni d’arbitratge i quan les parts ho sol·licitin de mutu acord.

En tot cas, el tribunal arbitral resoldrà d’acord amb les estipulacions del contracte i tindrà en compte els usos mercantils aplicables al cas.

Si una part, tot i conèixer la infracció d’alguna norma d’aquest reglament, segueix endavant amb l’arbitratge sense denunciar promptament aquesta infracció, es considerarà que renuncia a la impugnació.

Tan aviat com es constitueixi el tribunal arbitral, la Secretaria del Consolat de Mar o la persona en qui delegui ha de convocar les parts i el tribunal arbitral a una compareixença arbitral a la qual ha d’assistir el secretari del Consolat de Mar o la persona en qui delegui i, en la mesura que pugui, un membre del Consell de Vint.

En aquest acte s’han de fixar, com a mínim, les qüestions següents:

El nom complet dels àrbitres i les parts, i la direcció que hagin designat per a comunicacions en l’arbitratge.

Els mitjans de comunicació que s’hauran de fer servir.

La determinació de les quanties del procediment.

L’idioma i el lloc de l’arbitratge.

Les normes jurídiques aplicables al fons de la controvèrsia o, quan escaigui, si s’ha de resoldre en equitat.

El calendari de les actuacions.

Així mateix, ha de quedar fixat el termini per a l’emissió, la forma i la data de notificació del laude.

De tot això s’ha d’estendre una acta que han de subscriure el tribunal arbitral, les parts compareixents, el secretari del Consolat de Mar o una persona en què hagi delegat i, si escau, el membre del Consell de Vint present.

En cas que l’acte s’hagi celebrat amb la incompareixença d’una de les parts, se li ha de fer arribar una còpia de l’acta perquè en tingui coneixement, per tal que pugui produir les al·legacions i les proves que consideri oportunes, amb subjecció al calendari establert.

Aquest acte d’organització del procediment arbitral pot ser substituït per una primera ordre processal per acord de totes les parts o quan les circumstàncies del cas a criteri del Consell de Vint ho facin aconsellable.

Si és així, tan aviat com rebin del Consell de Vint l’expedient arbitral i, en tot cas, dins dels 30 dies següents a la seva recepció, el tribunal arbitral ha de dictar, prèvia consulta a les parts, una ordre processal en la qual s’han de fixar, com a mínim, les mateixes qüestions que s’haurien fixat si s’hagués celebrat l’acte d’organització del procediment arbitral.

El tribunal arbitral ha d’instruir la causa en el termini més breu possible per qualssevol mitjans apropiats.

El tribunal arbitral té la més àmplia discreció per acceptar o no les proves que li proposin les parts, i també per practicar totes les que consideri necessàries.

El tribunal arbitral pot decidir l’audició de testimonis, pèrits nomenats per les parts o de qualsevol altra persona, en presència de les parts o en absència d’aquestes, sempre que hagin estat convocades degudament.

El tribunal arbitral, havent-ho consultat prèviament a les parts, pot nomenar un pèrit o més d’un –que han de ser i romandre independents de les parts i imparcials durant el transcurs de l’arbitratge–, definir la seva missió i rebre els seus dictàmens, dels quals donarà oportunament trasllat a les parts. A petició de qualsevol d’elles, les parts tindran l’oportunitat d’interrogar en audiència qualsevol pèrit nomenat pel tribunal arbitral.

En tot moment, durant el procés arbitral, el tribunal arbitral podrà requerir a qualsevol de les parts perquè aporti proves addicionals.

El tribunal arbitral podrà decidir la controvèrsia només fonamentant-se en els documents aportats per les parts, si aquestes hi estan d’acord.

El tribunal arbitral pot ordenar les mesures que consideri convenients per protegir secrets comercials o industrials o qualsevol altra informació confidencial.

Les parts han de ser convocades a totes les proves o audiències amb antelació suficient.

El procediment arbitral és confidencial i està obert únicament a les parts i els seus representants.

Cap de les parts no pot formular noves demandes, principals o reconvencionals, que estiguin fora dels límits fixats a l’acte d’organització del procediment arbitral o l’ordre processal que el substitueixi, llevat d’autorització del tribunal arbitral, el qual ha de tenir en compte la naturalesa de les noves demandes, l’etapa en què es trobi el procés arbitral i les altres circumstàncies que siguin pertinents.

El tribunal arbitral està facultat per decidir sobre la seva pròpia competència, fins i tot sobre les excepcions relatives a l’existència o la validesa del conveni d’arbitratge o qualssevol altres l’estimació de les quals impedeixi entrar en el fons de la controvèrsia.

A aquest efecte, un conveni d’arbitratge que formi part d’un contracte s’ha de considerar un acord independent de la resta d’estipulacions del contracte. La decisió del tribunal arbitral que el contracte és nul no implica per si sola la invalidesa del conveni arbitral.

Com a regla general, les objeccions a la competència del tribunal arbitral s’han de formular en la resposta a la sol·licitud d’arbitratge o, el més tard, en la contestació a la demanda o, si escau, a la reconvenció, i no suspendran el curs de les actuacions.

Com a regla general, les objeccions a la competència del tribunal arbitral s’han de resoldre com a qüestió prèvia i mitjançant laude, amb l’audiència prèvia de totes les parts, si bé també es poden resoldre en el laude final, una vegada concloses les actuacions.

Si el demandant no presenta la demanda dins de termini sense invocar causa suficient, les actuacions s’han de donar per concloses.

Si el demandat no presenta la contestació dins de termini, s’ordenarà la prossecució de les actuacions.

Si una de les parts, degudament convocada, no compareix a una audiència sense invocar causa suficient el tribunal arbitral està facultat per prosseguir l’arbitratge.

Si una de les parts, degudament requerida per presentar documents, no ho fa en els terminis fixats sense invocar causa suficient, el tribunal arbitral pot dictar el laude basant-se en les proves de què disposi.

Llevat que les parts acordin el contrari, el tribunal arbitral podrà, a instància de qualsevol de les parts, adoptar les mesures cautelars o provisionals que consideri necessàries, ponderant les circumstàncies del cas i, en particular, l’aparença de bon dret, el risc en la demora i les conseqüències que es puguin derivar de la seva adopció o desestimació. La mesura ha de ser proporcional al fi que es persegueix, i el menys onerosa possible per assolir-lo.

El tribunal arbitral pot exigir caució suficient al sol·licitant, fins i tot mitjançant contragarantia avalada d’una manera que el tribunal arbitral consideri suficient. El tribunal arbitral ha de pronunciar-se sobre les mesures sol·licitades amb l’audiència prèvia de totes les parts interessades.

L’adopció de mesures cautelars o provisionals ha de tenir la forma de laude.

Si les parts no han disposat una altra cosa, el tribunal arbitral resoldrà sobre les peticions formulades dins dels 6 mesos següents a la presentació de la contestació a la demanda o a l’expiració del termini per presentar-la o, si escau, a la contestació a la reconvenció o a l’expiració del termini per presentar-la.

El termini per dictar laude pot ser prorrogat pel Consell de Vint amb l’acord previ de totes les parts. Així mateix, atenent a circumstàncies excepcionals del cas, el Consell de Vint, a sol·licitud motivada del tribunal arbitral , pot prorrogar el termini per dictar laude per un període addicional no superior a dos mesos.

En cas que es produeixi la substitució d’un àrbitre dins del darrer mes del termini per dictar laude, aquest queda prorrogat automàticament per 30 dies addicionals.

El tribunal arbitral ha de decidir la controvèrsia en un sol laude o en tants laudes parcials com consideri necessaris. Tot laude es considera pronunciat en el lloc de l’arbitratge.

Si el tribunal és col·legiat , el laude s’adopta per majoria dels àrbitres. Si no hi ha majoria, pren la decisió el president.

El laude ha de constar per escrit i ser signat pel tribunal arbitral, que pot expressar el seu parer discrepant. Si el tribunal és col·legiat, són suficients les signatures de la majoria d’àrbitres o, si no ho és, la del president, sempre que es manifestin les raons de la manca d’aquestes signatures.

El laude ha de ser motivat, tret que les parts hagin convingut una altra cosa o es tracti d’un laude per acord de les parts.

El tribunal arbitral s’ha de pronunciar en el laude sobre les costes de l’arbitratge.

El laude s’ha d’emetre en tants originals com parts hagin participat en l’arbitratge i un original addicional, que quedarà dipositat a l’arxiu habilitat a aquest efecte pel Consolat de Mar.

El laude es pot protocol·litzar davant notari si alguna de les parts així ho sol·licita, i són al seu càrrec totes les despeses necessàries per a això.

El tribunal arbitral ha de notificar el laude a les parts, mitjançant el lliurament a cadascuna de les parts d’un exemplar signat , en la forma convinguda en l’acte d’organització del procediment arbitral o l’ordre processal que el substitueixi. La mateixa regla s’aplica a qualsevol correcció, aclariment o complement del laude.

Si durant el procediment arbitral les parts arriben a un acord que posi fi total o parcialment a la controvèrsia, el tribunal arbitral ha de donar per acabades les actuacions respecte dels extrems convinguts i, si totes les parts ho sol·liciten i el tribunal arbitral no aprecia cap motiu per oposar-s’hi, ha de fer constar aquest acord en forma de laude en els termes convinguts per les parts.

El tribunal arbitral, prèviament a la signatura del laude, l’ha de sotmetre al Consell de Vint, el qual podrà fer modificacions estrictament formals.

Igualment, el Consell de Vint podrà, dins del respecte a la llibertat de decisió del tribunal arbitral, cridar-li l’atenció sobre aspectes relacionats amb el fons de la controvèrsia, així com sobre la determinació i el desglossament de les costes.

L’examen previ del laude per part del Consell de Vint en cap cas implica l’assumpció de cap responsabilitat del Consell de Vint sobre el contingut del laude.

Dins dels 10 dies següents a la comunicació del laude, llevat que les parts hagin acordat un altre termini, qualsevol d’elles pot sol·licitar al tribunal arbitral:

La correcció de qualsevol error de càlcul, de còpia, tipogràfic o de naturalesa similar.

L’aclariment d’un punt o d’una part concreta del laude.

El complement del laude respecte de peticions formulades i no resoltes.

Una vegada escoltades les altres parts per terme de 10 dies, el tribunal arbitral ha de resoldre el que pertoqui mitjançant laude en el termini de 20 dies.

Dins dels terminis previstos als apartats anteriors, el tribunal arbitral pot procedir d’ofici a la correcció d’errors de càlcul, de còpia, tipogràfics o de naturalesa similar.

El laude és obligatori per a les parts, i aquestes es comprometen a complir-lo sense demora.

Si al lloc de l’arbitratge és possible plantejar algun recurs sobre el fons o sobre algun punt de la controvèrsia, s’entén que, en sotmetre’s a aquest reglament arbitral, les parts renuncien a aquests recursos, sempre que legalment correspongui aquesta renúncia.

El procediment arbitral també pot acabar:

Per desistiment del demandant, tret que el demandat s’hi oposi i el tribunal arbitral li reconegui un interès legítim a obtenir una resolució definitiva del litigi.

Quan les parts ho disposin així de mutu acord.

Quan, segons el parer del tribunal arbitral, la prossecució de les actuacions resulti innecessària o impossible.

Corresponen al Consolat de Mar la custòdia i la conservació de l’expedient arbitral, una vegada dictat el laude.

Una vegada transcorregut un any des de la notificació a totes les parts del laude, i havent avisat prèviament les parts o els seus representants perquè en el termini de 15 dies puguin sol·licitar el desglossament i el lliurament a càrrec seu dels documents que hagin presentat, cessa l’obligació de conservació de l’expedient i els seus documents, llevat d’una còpia del laude i de les decisions i comunicacions del Consell de Vint relatives al procediment, que s’han de conservar a l’arxiu digitalitzat habilitat pel Consolat de Mar a aquest efecte.

Mentre estigui en vigor l’obligació del Consolat de Mar de custòdia i conservació de l’expedient arbitral, qualsevol de les parts podrà sol·licitar el desglossament i el lliurament a càrrec seu dels documents originals que hagi aportat.

Les costes de l’arbitratge es fixen en el laude final i comprenen, en tot cas, el següent:

– Els drets d’administració del Consolat de Mar.

– Els honoraris i les despeses dels àrbitres.

Si escau:

– Les despeses de lloguer d’instal·lacions i equips per a l’arbitratge.

– Els honoraris dels pèrits requerits per les parts i/o nomenats pel tribunal arbitral .

Per a la fixació de les despeses raonables en què incorrin les parts per a la seva defensa, el tribunal arbitral pot sol·licitar de les parts, una vegada acabat el tràmit de conclusions, una llista de les despeses en què incorrin, així com els justificants d’aquestes despeses. El tribunal arbitral té la facultat d’excloure les despeses que consideri inapropiades i moderar les que consideri excessives.

Si, en virtut de la decisió sobre els costos, una part resulta deutora de l’altra, s’ha de fer constar expressament al laude el dret de crèdit de la part creditora per l’import que correspongui.

Llevat que les parts acordin el contrari, el Consolat de Mar i el tribunal arbitral estan obligats a guardar confidencialitat sobre l’arbitratge i el laude.

Les deliberacions del tribunal arbitral són confidencials.

Un laude es pot publicar si concorren les condicions següents:

Que es presenti al Consolat de Mar la sol·licitud de publicació corresponent o el mateix Consolat de Mar consideri que concorre interès doctrinal.

Que se suprimeixin totes les referències als noms de les parts i les dades que les puguin identificar.

Que cap de les parts de l’arbitratge s’oposi a aquesta publicació dins del termini fixat a aquest efecte pel Consolat de Mar.

Ni la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona ni els seus col·laboradors adscrits al Consolat de Mar, ni els membres del Consell de Vint, ni els àrbitres són responsables per cap acte o omissió relacionat amb un arbitratge administrat pel Consolat de Mar, llevat que s’acrediti dol per la seva part.

Disposició addicional primera

Aquest reglament ha d’entrar en vigor el dia següent a la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, i des d’aleshores queda sense efecte el reglament d’arbitratge anterior de l’ordenança del Consolat de Mar, sens perjudici del que estableix la disposició transitòria única.

Disposició transitòria única

Els procediments iniciats abans de l’entrada en vigor d’aquest reglament es continuen regint fins a la seva finalització total pel reglament anterior.