Mediació empresarial

Per a la solució de qualsevol controvèrsia derivada de la interpretació o aplicació del …. (contracte, conveni, …) o derivat d’aquest, les parts es comprometen a acceptar la mediació del Consolat de Mar de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Barcelona per tal de resoldre les seves diferències o conflictes.

Concepte:

És un procés de resolució de conflictes reconegut per la llei, en el qual les parts voluntàriament i per sí mateixes, intenten arribar a un acord amb l’ajuda d’un/a mediador/a.

Principis:

Voluntarietat: La mediació es basa en el principi de voluntarietat, segons el qual les parts són lliures d’acollir-se o no, i també de desistir en qualsevol moment.

Imparcialitat i neutralitat de la persona mediadora: La persona mediadora no jutja ni pren part, sinó que ha d’actuar, en tot moment, perquè es mantingui un equilibri entre les parts.

Confidencialitat: Totes les persones que intervenen en el procediment de mediació tenen l’obligació de no revelar les informacions que coneguin a conseqüència d’aquesta mediació i per a tal fi, formalitzar el corresponent compromís escrit de compliment.

Bona fe: Les parts i les persones mediadores han d’actuar d’acord amb les exigències de la bona fe, que exigeix ​​actuar amb honestedat i col · laborant i prestant amb l’altra part per arribar a un acord. No utilitzar la mediació per dilatar o obtenir informació o un altre fi diferent del procés.

Una de les característiques més distintives és la flexibilitat, doncs, el procediment i la dinàmica que es segueix s’adapta al conflicte i a les parts. Pot organitzar-se de la millor manera que les parts convinguin.

És un procediment formal però no rígid. Aquest tret permet que sigui àgil.

És també un procediment regulat, com hem vist a l’inici de l’exposició i, com a tal, atorga seguretat jurídica i eficàcia.

És un procediment que s’adapta i s’aproxima molt al fer diari de les empreses, com és el relacionar-se, negociar i contractar.

És un procediment que no s’imposa, sinó que s’accepta voluntàriament per convenciment.

És un procediment que se centra en l’interès de les parts i busca la solució, no només la resposta jurídica que poden donar altres procediments.

El procés de mediació que es regula en la Llei 5/2012 és aplicable a qualsevol conflicte en què es compleixin la voluntarietat de les parts, hi hagi el temps suficient i es pugui portar a terme en l’espai adequat.

Malgrat això, l’aplicació d’aquesta Llei referida a assumptes civils i mercantils inclou totes les casuístiques, excepte les següents que tot seguit es detallen i les quals tenen la seva normativa específica:

– La mediació penal
– La mediació amb les administracions públiques,
– La mediació laboral
– La mediació en matèria de consum

Per tant, podem tractar de: compravendes, crèdits, hipoteques, assegurances, reclamacions responsabilitat civil, arrendaments, propietat horitzontal, servituds, immissions, delimitacions, comunitat de béns, herències i donacions, incapacitacions i tuteles, empresa familiar, societats mercantils, societats cooperatives, competència deslleial, contractes mercantils, contracte d’assegurances i bancaris, propietat intel·lectual, propietat industrial, concursos, negociació amb proveïdors, …

En el cas de no s’hagués iniciat el procés judicial però sí el procediment de mediació, pot comportar l’abstenció de conèixer del tribunal per presentació de declinatòria d’una de les parts, i igualment si existís pacte de les parts per sotmetre a mediació.

En el cas que s’hagués iniciat el procés judicial, la sol · licitud de mediació pot suspendre aquest a instància de les parts de comú acord.

En aquests casos, si bé hi ha una sentència amb la declaració sobre les pretensions de les parts, no especifica el detall de com s’ha d’executar o bé, tot i especificant-ho, queda marge perquè les parts puguin determinar la millor manera de dur-la a terme; les parts, fins i tot, amb una resolució judicial o arbitral, hi ha possibilitat de recórrer a la mediació per una millor solució.

Qui pot accedir-hi?

Poden accedir a la mediació aquelles persones que així ho manifestin i que tinguin el dret de disposar de l’objecte del conflicte, sense perjudici que es determini per les parts la representació de les mateixes d’acord amb la llei.

Qui són els participants?

Els participants en la mediació ho són les parts i el mediador, sense perjudici de la participació de tercers com els advocats de les parts i les altres persones que les parts acordin, sigui per la seva experiència, coneixements i / o vinculació amb el conflicte.

Qui és / són les persones mediadores?

La persona mediadora és un professional amb la deguda formació universitària o formació professional superior i format, específicament, en mediació, en aquest cas en l’àmbit civil i mercantil.

La persona mediadora intervé com a directora del procediment i facilitadora del diàleg entre les parts, ajudant-los a trobar i construir una solució que respongui als seus veritables interessos i que sigui beneficiosa per a tots i que es tradueixi, si s’escau, en un acord formalitzat de forma voluntària.

La seva actuació és independent, imparcial i neutral i vetllarà, en tot moment, per l’equilibri al llarg de tot el procediment i també procurarà que les parts disposin sempre de tota la informació necessària.

Es troba sotmès a un règim d’incompatibilitats i de responsabilitat.

Quines obligacions tenen les persones participants?

És voluntari tant per participar-hi com per deixar de fer-ho en qualsevol moment.

Una vegada acceptada la mediació, sense haver iniciat prèviament cap procés judicial o arbitral, les parts es comprometen a no iniciar cap acció judicial amb excepció de la petició de mesures cautelars o aquelles que fossin urgents i imprescindibles per evitar la pèrdua de béns i drets.

És confidencial i, per tant, les parts han de mantenir aquesta obligació en el decurs del procediment i posteriorment, així com signar les corresponents clàusules de confidencialitat que estableixin elles mateixes, limitant o ampliant la confidencialitat. Si no pacten res, s’entén que tot el contingut del procés és confidencial, amb excepció de la identificació de les parts i dels acords. El trencament de la confidencialitat deriva en responsabilitat.

S’ha de donar sempre un equilibri entre les parts en tot el procés. Per aquest motiu, l’actuació de la persona mediadora ha de ser neutral i imparcial, vetllant per aquest equilibri entre les parts sigui real i, per tant, pot actuar per a corregir desequilibris entre les parts.

Alhora, té unes exigències de comportament que estan presidides pel principi de bona fe negociadora i de respecte mutu, que la persona mediadora també vetllarà per a que es mantinguin en tot moment.

És tal la força d’aquestes normes al llarg del procés que, si el/la mediador/a observa que no es mantenen pot donar per acabada la mediació i retirar-se. Cal tenir en compte que les parts tenen el deure de col·laborar amb la persona mediadora. També, les parts poden retirar-se o demanar que continuï el procés amb una altra persona mediadora o bé no continuar el procediment.

El procediment de mediació s’adapta al conflicte i a les parts. La flexibilitat és una de les seves principals característiques. Pot organitzar-se de la millor manera que les parts convinguin. Es pot fer de combinant sessions / reunions individuals i conjuntes amb les parts.

Segueix les formalitats exigides per la llei que el mediador vetlla perquè es compleixin. El/la mediador/a és l’encarregat/da de guiar el procediment i d’ajudar a crear l’entorn de diàleg idoni per arribar a acords.

A nivell formal es porta a terme per la sol · licitud de les parts, seguint-li una sessió informativa a les mateixes per explicar amb detall tot el procediment, característiques i desenvolupament.

Acceptat el procediment s’inicia amb la sessió constitutiva i el seu reflex en una acta inicial, seguida de les sessions que s’hagin previst i acabant amb una sessió de finalització que es reflecteix amb l’acta final en la què s’hi reflecteixen els acords.

Característiques del procediment: garantista, àgil, eficaç, de qualitat, seriós, de fàcil accés, flexible, rigorós, econòmic, …

En primer lloc, la Cambra disposa d’un Reglament de Mediació Empresarial http://www.consolatdemar.org/documents/Reglament_MediacionDOGC_CAT.pdf clar, transparent que permet adaptar-se a les parts i als conflictes. Aquest Reglament ofereix informació suficient a les empreses i a les persones mediadores, que evita haver de fer interpretacions del funcionament o normes de joc, que deixa clar quines són les obligacions de tothom que hi intervé i que deixa clar que l’objectiu és d’ajut a les parts per trobar la seva millor solució; que estableix unes normes de conducta ètiques per afavorir el procediment i unes garanties de confidencialitat; aspectes tots ells molt necessaris per a la generació de confiança.

Alhora, el Reglament de Mediació Empresarial, estableix uns criteris de selecció objectius a aplicar en les designacions per als casos que s’administrin per la Cambra.

Per què té aquestes característiques?

Perquè la Cambra quan pensa en eines útils per a les empreses, sempre dóna un plus per adaptar-se a la seva realitat i forma de funcionar, orientada sempre a afavorir el seu desenvolupament, consolidació i creixement, perquè és el que realment dóna valor afegit a l’interès econòmic general que és el que presideix la Cambra.

És un servei de fàcil accés, econòmic i dotat d’agilitat, suprimint la càrrega d’administració i gestió a les parts i a les persones mediadores per tal que es puguin centrar en el conflicte. Que ofereix els espais adequats.

El valor afegit de la Cambra com a institució administradora:

• Comparteix característiques amb el propi procediment de mediació com – Neutral: és una institució pública (casa i/o parlament de les empreses). Ofereix un lloc neutral on dur-se a terme el procediment. – Imparcial: ha de procurar per l’interès general –
• És garant del compliment de les normes preestablertes del procediment de mediació tant per a les persones mediadores com de les parts i tercers (La Cambra com a instància a la que poden recórrer en el cas de qualsevol dubte, incidència, … confidencialitat, …)
• Dóna valor afegit en la designació dels mediadors que, prèviament ja han d’haver complert uns requisits de solvència tècnica i d’experiència mínima.
• Es demana la participació dels advocats de cada part per un tema de major eficiència, qualitat i garantia, ja que les parts han de comptar en tot moment amb la informació i assessorament legal necessari.

El Registre de persones mediadores http://mediadors.cambrescat.org/wp-content/uploads/2013/12/03-REGLAMENT-REGISTRE-PERSONES-MEDIADORES.pdf , que ho és per a totes les cambres de Catalunya, ofereix persones qualificades – formació i experiència en la resolució de conflictes i del món empresarial – amb un procediment d’incorporació objectiu, que permet triar objectivament a la persona més idònia atenent al tipus de conflicte del que es tracta i que garanteix els drets de les parts en tot moment (recusació de la persona mediadora).

Com s’estableix la durada de les sessions? Quantes se n’ha de fer?

La durada es fixa per les parts junt amb el mediador, havent estimat una durada aproximada de dos a quatre mesos de durada. Aquest termini depèn igualment del nombre i durada de les sessions que s’estableixin i en raó de la matèria, ja que es poden organitzar en una jornada, mitja, diverses jornades, … segons la naturalesa del conflicte i els interessos de les parts.

En quin moment sé quant costarà i quines despeses cobreix?

A l’inici de la mediació s’ha de presentar el corresponent pressupost que ha d’incloure els honoraris de la persona mediadora incloent les sessions i l’estudi de la qüestió i s’afegiran, els costos corresponents a l’administració del procés. (veure apartat de tarifes)

A aquests costos, si s’escau, s’afegeixen els costos corresponents a recursos o tercers que sol·licitin les parts de comú acord. El cost econòmic total, molt inferior a l’arbitratge i el judicial, es reparteix a parts iguals entre les parts, excepte pacte en contrari de les pròpies parts.

En quin moment haig de pagar?

El més habitual és la provisió de fons, procedint finalment a una liquidació final. Només en el cas que es demanin prestacions no contemplades en el pressupost inicial, es demana una provisió addicional que és confirmada per les parts.

Es contemplen dos tipus de procediments, tot i que l’estructura d’ambdós és la mateixa:

• Un ordinari o tradicional
• Un altre abreujat

El procediment tradicional podem dir que té una durada mitjana de 2 a 3 mesos i es periodifiquen les sessions. Tot i que això depèn de les parts i, per tant, atenent a la disponibilitat d’aquestes i qüestions a resoldre.

El procediment abreujat, tot i complir les mateixes formalitats i garanties està previst perquè transcorri en un sol matí o tarda amb una durada de 4 hores. Està pensat per conflictes de complexitat inferior (tant de la matèria com de posició de les parts). Tot i així, permet, en el cas que no es resolgui per aquest procediment abreujat, adaptar-lo al procediment ordinari.

També contempla que les mediacions puguin dur-se a terme per una sola persona mediadora o bé en co-mediació, atenent a la complexitat del conflicte o conflictes i el nombre de parts. El que interessa és oferir els recursos adequats a cada cas.

La designació de les persones mediadores es fa per part del Comitè Restringit a partir d’una proposta tècnica que es prepara després d’haver parlat amb les parts o els advocats de les parts en un primer contacte en el que se’ls demana entre d’altres, sobre els aspectes que consideren rellevants a tenir en compte.

S’estableix com a lloc per a dur-lo a terme les dependències de la Cambra com a espai neutral (característica molt important en la mediació)

La conversió dels acords en títol executiu. Formalitats (en el procediment i posteriorment):

Els acords obtinguts en el procés de mediació obliguen a les parts. Poden obtenir eficàcia executiva elevant-los a escriptura pública o bé, en el cas de donar dins d’un procés judicial, homologar pel jutge que conegui.

Així mateix, la seva execució es pot instar davant del jutge que va homologar l’acord en els obtinguts un cop iniciat el procés judicial, i davant del jutjat de primera instància del lloc en què es va signar l’acord.

Els acords amb execució transfronterera i el seu reconeixement:

En el cas d’acords que s’hagin d’executar en un altre Estat s’exigeix ​​l’elevació a escriptura pública i el compliment dels requisits que exigeixin els convenis internacionals en què Espanya sigui part i les normes de la Unió Europea.

Cal tenir en compte que encara que hi hagi diferents acords en una mateixa mediació, res no impedeix que uns es puguin elevar a escriptura pública i altres no. Inclús poden haver acords que les parts no desitgin traslladar de cap altre manera de com s’han fet constar a l’acta final.

Té molts avantatges i redueix el temps i els costos en resoldre els conflictes o possibles conflictes i això millora la competitivitat de les empreses, però, sobretot, la qualitat de les SOLUCIONS i dels acords va molt més enllà del que pot oferir qualsevol altre sistema perquè té en compte tots els elements intrínsecs del propi conflicte, com les característiques de les parts i l’entorn en el que s’ha de dur a terme.

Perquè s’adapta i aproxima a la forma natural de relacionar-se de les empreses:

• Les empreses negocien i es relacionen amb altres empreses. Per atendre de la millor manera els seus interessos.
• Les empreses destinen molt temps a establir relacions duradores que els donin estabilitat i seguretat i confiança.
• Les empreses van adaptant les relacions en el temps i evitant tensions.
• Les empreses gestionen les expectatives i els riscos i, per això, busquen el millor acord possible. + confiança (transparència i col·laboració) = – cost
• Converteix el que en un primer moment és o pot ser una dificultat en un repte.
• Quan són les empreses que tenen la capacitat de crear, tenen el poder de crear de forma diferent. Si les organitzacions i les persones som capaços d’alterar la genètica, d’explorar l’espai, … encara més hem de ser capaços de construir bones solucions i acords sòlids.